El Camí A Crist
PRÒLEG
Obrir un llibre és, en certa manera, emprendre un viatge. Començar a llegir-lo és deixar-se portar per la mà del seu autor, el qual, com un guia segur, ens condueix per un camí que ell ja ha recorregut, però que nosaltres el fem per primera vegada. CAC 13.1
Pàgina rera pàgina, pas rera pas, ens anem endinsant per un camí desconegut. En cada full, en cada frase, com en un recolze del camí, ens espera un nou horitzó, una visió impensada, potser una gran troballa. En aquests caminar silenciós, a voltes vacil lant, altres decidit, a través de ratlles i paràgrafs, passatges i capítols, com diu Salvador Espriu: CAC 13.2
«Avança en somnis
el caminant. Ressona
com un cor, des del silence
el pas del caminant.»‘1
CAC 13.3
El llibre que tens a les mans et diu, des d'abans d'obrir-lo, on et vol dur. El camí que acabes tot just d'entreveure és El camí a Crist. Destí insuperable, conegut per molts només d'oïda, assolit en veritat per pocs. Camí ambiciós, increïblement poc transitat, estret a vegades, costerut a trossos, però sempre ascendent. Camí com cap altre: únic, fascinador, paradoxal, on hi pots descobrir de sobte, amb sorpresa, que Aquell a qui veies com un objectiu llunyà, camina al teu costat, com a company de viatge. Quan et passi això, podràs dir, poeta: CAC 13.4
«Camino l'últim solc...
Ara, sense cap por... m'allunyaré
nit endins, endins...»2
CAC 14.1
Emprèn d'una vegada, segur, aquesta nova jornada, potser la més important de la teva vida: EL camí a Crist. CAC 14.2
«I quan arribis a la porta de la teva nit,
en acabar el camí que no té retorn,
sàpigues dir tan sols: “Gràcies per haver viscut. ”»3
CAC 14.3
O bé: Gràcies per haver llegit.
Bon viatge!
CAC 14.4
ROBERT BADENAS
Doctor en Filosofia