El Camí A Crist

3/99

CAPÍTOL 1—AMOR SUPREM

La naturalesa i la revelació alhora donen testimoni de l’amor de Déu. El nostre Pare celestial és la font de la vida, de la saviesa i del goig. Mireu les meravelles i les belleses de la naturalesa. Penseu en la seva prodigiosa adaptació a les necessitats i a la feli-citat no solament de l’home, sinó de tots els éssers vivents. El sol i la pluja, que alegren i refresquen la terra, les muntanyes, els mars i les valls, tot, ens parla de l’amor del Creador. Déu és qui proveeix les necessitats quotidianes de totes les seves criatures. El salmista ho digué bellament en les paraules següents: ECC 15.1

«Tothom té els ulls en vós mirant-vos esperançat,
i al seu temps els doneu l’aliment.
Tan bon punt obriu la mà
sacieu de bon grat els vivents.» 1
ECC 15.2

Déu va fer l’home perfectament sant i feliç. La formosa terra no tenia, quan va eixir de la mà del Creador, cap màcula de decadència ni cap ombra de maledicció. La transgressió de la llei de Déu —és a dir, de la llei de l’amor— fou causa de dolor i de mort. Tanmateix, enmig del sofriment, de resultes del pecat, es revela l’amor de Déu. És escrit que Déu maleí la terra per causa de l’home 2 ECC 16.1

Els cards i les espines —les dificultats i les proves que curullen la seva vida d’afanys i fatigues— li foren assignats pel seu bé, com una part de la preparació necessària, segons el pla de Déu, per alçar-lo de la ruïna i la degradació que el pecat havia causat. El món, encara que caigut, no és pas tot tristesa i misèria. En la mateixa naturalesa hi ha missatges d’esperança i de consol. Hi ha flors en els cards, i les espines són cobertes de roses. ECC 16.2

«Déu és amor» és escrit en cada poncella de flor que s’obre, en cada bri d’herba naixent. Els formosos ocells que, amb els seus refilets, omplen l’aire de melodies, les flors exquisidament matisades que amb la seva perfecció el perfumen, els elevats arbres del bosc amb el seu generós fullatge de resplendent verdor, confirmen la tendra i paternal atenció del nostre Déu i el seu desig de fer feliços els seus fills. ECC 16.3

La Paraula de Déu revela el seu caràcter. Ell mateix declarà el seu amor infinit i la seva pietat. Quan Moisès suplicà a Déu: «Mostreu-me, si us plau, la vostra glòria”, el Senyor li respongué: «Jo faré passar tota la meva bondat davant teu.» 3 Aquesta és la seva glòria. El Senyor passà per davant de Moisès i proclamà: «Jahvè, Jahvè, Déu de tendresa i de pietat, pacient, molt benigne i fidel, que conserva la bondat per a milers, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat.» 4 Ell és «clement i misericordiós, pacient» 5 «perquè troba gust a ser benigne» 6 ECC 16.4