La Gran Controvèrsia

Capítol 38 - L’advertència final

*****

«VAIG veure un altre àngel molt poderós que baixava del cel. L’esclat de la seva glòria va il·luminar tota la terra, i cridà amb veu potent: “Ha caigut, ha caigut Babilònia, i s’ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs i de totes les bèsties impures i detestables”.” «Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: “Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran”» (Ap 18.1,2,4). LGC 363.1

Aquests passatges senyalen un temps en el futur, quan es repetirà l’anunci de la caigu-da de Babilònia, com feu el segon àngel de l’Apocalipsi 14.8, però amb la menció addici-onal de les corrupcions que s’han introduït a les diverses organitzacions religioses que constitueixen Babilònia des que fou procla-mat per primera vegada, l’estiu de 1844. Aquí es descriu el terrible estat del món religiós. Cada vegada que la gent rebutgi la veritat, hi haurà més confusió en la seva ment i més obstinació en el seu cor, fins que s’installi en la impenitència. No faran cas de les ad-vertències que Déu ha donat i continuaran trepitjant un dels preceptes del Decàleg, fins que siguin induïts a perseguir els qui el con-sideren sagrat. Hom menysprea Déu quan manifesta desdeny per la seva paraula i pel seu poble. A mesura que les esglésies vagin acceptant les ensenyances de l’espiritisme aniran desapareixent els obstacles imposats al cor carnal. La religió es convertirà en una capa destinada a cobrir les més baixes iniqui-tats. La creença en les manifestacions espiritistes obre la porta als esperits seductors i a les doctrines dels dimonis. D’aquesta manera les esglésies cauran sota les influències dels àngels caiguts. LGC 363.2

De Babilònia, amb referència al temps en què es presenta en aquesta profecia, es diu: «La muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu té present les seves injustícies” (Ap 18.5) . Ha omplert la mesura de les seves cul-pes, i la destrucció és a punt de caure damunt d’ella. Però Déu encara té un poble a Babilònia; i abans de la visita dels seus judicis, aquests fidels deixebles seran cridats perquè surtin de la ciutat i no participin dels seus pecats «ni rebin les seves plagues.» D’aquí que aquest moviment estigui simbolitzat per un àngel que baixa del cel, il·luminant la terra amb la seva glòria i denunciant amb veu potent els pecats de Babilònia. Al mateix temps que se sent aquesta denúncia també s’escolta la crida: «Sortiu d’aquesta ciutat, po-ble meu». Aquestes declaracions, unides al missatge del tercer àngel, constitueixen l’amonestació final que s’ha de donar als ha-bitants de la terra. LGC 363.3

Terrible serà l’estat al qual arribarà el món. Units, els poders de la terra, per fer la guerra als manaments de Déu, decretaran que tots els homes «petits i grans, rics i pobres, esclaus i lliures” (Ap 13.16), s’emmotllin als costums de l’església i observin el fals dia de repòs. Tots els qui es neguin a sotmetre’s seran castigats per l’autoritat civil, i finalment es decretarà que mereixen la mort. De l’altre costat, la llei de Déu, que imposa el dia de repòs del Creador, exigeix obediència i ame-naça amb la ira de Déu els qui violin els seus preceptes. LGC 364.1

Així les coses, qualsevol que trepitgi la llei de Déu per obeir una ordenança humana rep la marca de la bèstia; accepta el signe de submissió al poder al qual prefereix obeir en lloc d’obeir Déu. L’amonestació del cel diu així: «Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua, i portin al front o a la mà el seu encuny, hau-ran de veure el vi del càstig de Déu, abocat sense barreges a la copa de la seva indigna-ció». (Ap 14.9,10). LGC 364.2

Però ningú patirà l’ira de Déu abans que el seu esperit i la seva consciència no coneguin la veritat i l’hagin rebutjada. Hi ha moltes persones que mai han tingut l’oportunitat d’escoltar les veritats especials pels nostres temps. L’obligació d’observar el quart mana-ment mai els ha estat presentada sota la seva veritable llum. Aquell que llegeix tots els cors i prova tots els mòbils no deixarà que ningú que desitgi conèixer la veritat sigui enganyat respecte del resultat final de la controvèrsia. El decret no serà imposat si el poble està encegat. Tothom tindrà la llum necessària per prendre una resolució consistent. LGC 364.3

El dissabte serà la gran prova de lleialtat, ja que és el punt especialment controvertit. Aleshores, quan finalment aquesta prova s’apliqui als homes, es traçarà una línia de demarcació entre els qui serveixen Déu i els qui no el serveixen. Alhora que l’observança del fals dia de repòs, en obediència a la llei de l’estat i en oposició al quart manament, serà una declaració d’obediència a un poder que està en oposició a Déu, l’observança del veritable dia de repòs, en obediència a la llei de Déu, serà un senyal evident de la lleialtat al Creador. Mentre que una part de les persones, en acceptar el signe de la submissió als poders del món, rep la marca de la bèstia, l’altra, per haver escollit el signe d’obediència a l’autoritat divina, rebrà el segell de Déu. LGC 364.4

Fins ara els predicadors de les veritats del missatge del tercer àngel han estat considerats uns simples alarmistes. Les seves prediccions que la intolerància religiosa controlaria els Estats Units, que l’església i l’estat s’unirien per perseguir aquells que guarden els manaments de Déu han estat declarades absurdes i sense fonaments. S’ha declarat agosaradament que aquell país no podria deixar mai de ser el que ha estat: el defensor de la llibertat religiosa. Però a mesura que es va agitant més àmpliament el tema de l’observança obligatòria del diumenge, es veu com s’aproxima la realització d’un esdeveniment que fins ara ha estat considerat com inversemblant, i el tercer missatge produirà un efecte que no hauria pogut produir abans. LGC 364.5

En cada generació Déu ha enviat els seus servents per reprovar el pecat, tant al món com a l’església. Però la gent desitja escoltar coses agradables i la veritat clara i pura no és acceptable. Molts reformadors, en començar la seva obra, decidiren actuar prudentment a l’hora atacar els pecats de l’església i la nació. Esperaven que, amb l’exemple d’una vida cristiana pura, podrien conduir de nou el poble cap a les doctrines de la Bíblia. Però l’Esperit de Déu vingué sobre ells com havia vingut sobre Elies, movent-lo a censurar els pecats d’un rei malvat i d’un poble apòstata; no pogueren deixar de proclamar les declaracions concloents de la Bíblia que havien dubtat de presentar. Es veieren forçats a declarar diligentment la veritat i senyalar els perils que amenaçaven les ànimes. Sense témer les conseqüències, pronunciaven les paraules que el Senyor els proporcionava, i el poble es veia forçat a escoltar l’amonestació. LGC 364.6

Així també serà proclamat el missatge del tercer àngel. Quan arribi el moment de fer-ho amb gran poder, el Senyor obrarà emprant instruments humils, dirigint l’esperit dels qui es consagrin al seu servei. Els obrers seran qualificats més per la unció del seu Esperit que per l’educació en escoles literàries. Els homes de fe i oració es veuran obligats a declarar amb sant entusiasme les paraules que Déu els doni. Els pecats de Babilònia seran denunciats. Els resultats espantosos d’imposar l’observança de l’església per l’autoritat civil, les invasions de l’espiritisme, els progressos secrets però ràpids del poder papal, tot serà desemmascarat. Aquestes solemnes amonestacions commouran el poble. Milers i milers de persones, que mai abans havien sentit paraules d’aquesta mena, les escoltaran. Admirats i confosos, escoltaran el testimoni que Babilònia és l’església que caigué pels seus errors i pecats, perquè rebutjà la veritat que li fou enviada des del cel. Quan el poble recorri als seus antics guies espirituals per preguntar-los amb ànsia: «És veritat, tot això que diuen?» Els ministres els presentaran faules, profetitzaran coses agradables per apaivagar les seves pors i tranquil·litzar les seves dèbils consciències. Però com que molts rebutgen quedar satisfets per la simple autoritat de l’home i exigeixen un positiu «Això diu el Senyor”, els ministres populars, com els fariseus d’altres temps, enfurint-se en veure que es posa en dubte la seva autoritat, denunciaran el missatge com si vingués de Satanàs i incitaran les multituds abandonades en el pecat perquè ultratgin i persegueixin aquells que el proclamen. LGC 365.1

Satanàs es posarà a l’aguait en veure que la controvèrsia s’estén a nous camps i que l’atenció del poble es dirigeix cap a la trepit jada Llei de Déu. El poder que acompanya la proclamació del missatge només desesperarà als qui se li oposen. El clergat farà esforços gairebé sobrehumans per apagar la llum, per por què il·lumini els seus ramats. El clergat recorrerà a tots els mitjans al seu abast i in-tentarà evitar qualsevol discussió sobre aquestes qüestions vitals. L’església apel·larà al potent braç del poder civil, i en aquesta obra papistes i protestants aniran units. A mesura que el moviment a favor de la imposició del diumenge es torni més audaç i decidit, la llei serà invocada contra els qui observin els manaments. Se’ls amenaçarà amb multes i empresonaments; a alguns se’ls oferirà càrrecs amb molta influència i altres avantatges per induir-los a renunciar a la seva fe. Però la seva ferma resposta serà la mateixa petició que féu Luter en circumstàncies similars: «Proveu-nos el nostre error amb la Paraula de Déu». Els qui s’hauran de presentar davant dels tribunals defensaran enèrgicament la veritat, i alguns dels qui els escoltin seran induïts a guardar tots els manaments de Déu. Així la llum arribarà a milers de persones que d’una altra manera no haguessin conegut res d’aquestes veritats. LGC 365.2

Els qui obeeixin amb tota consciència la Paraula de Déu seran tractats com a rebels. Cegats per Satanàs, pares i mares utilitzaran la força i la severitat amb els seus fills creients; els patrons o les patrones oprimiran els criats que observin els manaments. Els llaços de l’afecte s’afluixaran; els fills seran desheretats i expulsats de les seves llars. Es compliran a la lletra les paraules de l’apòstol Pau: «Tots els qui vulguin viure pietosament en Jesucrist, seran perseguits» (2 Tm 3.12). Quan els defensors de la veritat es neguin a honorar el diumenge, uns seran empresonats, altres desterrats i uns darrers tractats com esclaus. Per a la raó humana tot això ara sembla impossible; però a mesura que l’esperit moderador de Déu es retiri dels homes I aquests siguin dominats per Satanàs, que avorreix els principis divins, es veuran coses molt estranyes. Quan no té temor i amor de Déu, el cor humà pot ser molt cruel. LGC 365.3

Conforme es vagi apropant la tempesta, molts que professaren creure en el missatge del tercer àngel, però que no foren santificats per l’obediència de la veritat, abandonaran la seva fe i entraran a les files de l’oposició. Unint-se amb el món i participant del seu es-perit, arribaran a veure les coses gairebé sota el mateix aspecte; per tant, quan arribi l’hora de prova no dubtaran a situar-se en el bàndol més fàcil i de major popularitat. Els homes de talent i eloqüència, que un dia gaudiren de la veritat, empren els seus poders per enganyar i menysprear les ànimes. Esdevenen els ene-mics més perillosos dels seus antics germans. Quan els observadors del dissabte siguin por-tats davant dels tribunals per respondre de la seva fe, aquests apòstates seran els agents més actius de Satanàs per calumniar-los i acu-sar-los i per incitar els governants contra ells valent-se de falsos informes i insinuacions. LGC 366.1

En aquest temps de persecució es prova-rà la fe dels servents del Senyor. Hauran pro-clamat fidelment l’amonestació mirant tan sols Déu i la seva paraula. L’Esperit de Déu, que obra en els seus cors, els haurà obligat a parlar. Estimulats per un sant entusiasme i un impuls diví, hauran complert el seu deure i hauran declarat al poble les paraules que reberen de Déu, sense parar-se a considerar les conseqüències. No hauran consultat els seus interessos temporals ni mirat la seva reputació o les seves vides. No obstant això, quan la tempesta de l’oposició i oprobi esclati damunt d’ells, alguns, consternats, exclamaran: «Si haguéssim previst les conseqüències de les nostres paraules, hauríem callat». Estaran envoltats de dificultats. Satanàs els assaltarà amb terribles temptacions. L’obra que han emprès sembla excedir en molt les seves habilitats per acomplir-la. Se’ls amenaçarà amb la destrucció. L’entusiasme que els ani-marà es dissiparà; malgrat tot, no podran re-trocedir. I aleshores, sentint una completa in-capacitat, es dirigiran al Totpoderós demanant ajuda. Recordaran que les paraules que parlaren no eren les seves, sinó les d’Aquell que els ordenà l’amonestació al món. Déu havia posat la veritat en els seus cors, i ells, per la seva part, no podien fer altra cosa que proclamar-la. LGC 366.2

En èpoques passades, els homes de Déu han experimentar les mateixes proves. Wycli-ffe, Hus, Luter, Tyndale, Baxter, Wesley de-manaren que totes les doctrines fossin exami-nades a la llum de les Escriptures, i declararen que renunciarien a tot el que aquestes con-demnessin. Aleshores la persecució s’alçà contra ells amb furor; però no deixaren de proclamar la veritat. En la història de l’església hi ha diversos períodes marcats pel desen-volupament d’alguna veritat especial, adapta-da a les necessitats del poble de Déu en un temps determinat. Cada nova veritat s’obri pas entre l’odi i l’oposició; els qui foren afavo-rits per la seva llum es veieren provats i temp-tats. El Senyor envia al poble una veritat es-pecial per a la situació en què es troba. Qui gosarà publicar-la? Ordena als seus servents que presentin l’última invitació de misericòrdia per al món. No poden callar sense que les seves ànimes estiguin en perill. Els ambaixa-dors de Crist no s’han de preocupar de les conseqüències. Han de complir el seu deure i deixar a Déu els resultats. LGC 366.3

A mesura que l’oposició s’alça fins arribar a un caràcter més violent, els servents de Déu novament es queden perplexos; ja que els sembla que són ells mateixos qui ha provocat la crisi; però la seva consciència i la Paraula de Déu els donen seguretat d’estar en el bàndol just; i encara que les proves segueixin se senten prou forts per patir-les. La lluita es fa més violenta, però la seva fe i el seu coratge augmenten amb el perill. Aquest és el testimoni que donen: «No gosem alterar la Paraula de Déu dividint la seva santa llei, dient que una part és essencial i que l’altra no ho és. No volem obtenir el favor del món. El Senyor a qui servim ens pot alliberar. Crist ha conquerit els poders de la terra; que potser ens hauria d’atemorir un món ja conquerit?». LGC 366.4

La persecució en les seves diferents for-mes és el desenvolupament d’un principi que existirà mentre existeix Satanàs i el cristianis-me conservi el seu poder vital. Cap home pot servir Déu sense despertar contra ell mateix l’oposició dels exèrcits de les tenebres. En veure que la seva influència els arrenca les preses, els àngels malignes l’assaltaran. Els homes malvats, reconvinguts per l’exemple dels cristians, s’uniran amb ells per procurar separar-lo de Déu amb temptacions subtils. Quan aquest pla fracassi, empraran la força per violentar la consciència. LGC 367.1

Però mentre Jesús segueixi intercedint per l’home al santuari celestial, els governants i el poble sentiran la influència moderadora de l’Esperit Sant. Si no fos per aquestes lleis, l’estat del món seria molt pitjor del que és. Mentre que molts dels nostres ministres són actius agents de Satanàs, també Déu té els seus agents entre homes importants de la nació. L’enemic obliga els seus servents a pro-posar mesures que impedirien enormement l’obra de Déu; però els homes d’estat que te-men Déu gaudeixen de la influència dels àn-gels sants per oposar-se a aquests projectes amb arguments irrefutables. D’aquesta ma-nera alguns homes fan front a un poderós corrent de mal. L’oposició dels enemics de la veritat serà frenada perquè el missatge del tercer àngel pugui fer la seva obra. Quan es doni l’amonestació final, es captivarà l’aten-ció d’aquells caps per mitjà dels quals el Se-nyor està obrant en l’actualitat, i alguns d’ells l’acceptaran i estaran amb el poble de Déu durant el temps d’angoixa. LGC 367.2

L’àngel que uneix la seva veu a la procla mació del tercer missatge, il·luminarà tota la terra amb la seva glòria. Així es prediu una obra universal i de poder extraordinari. El moviment adventista de 1840 a 1844 fou una manifestació gloriosa del poder diví; el missatge del primer àngel fou portat a totes les estacions missioneres de la terra, i en alguns països es distingí per l’interès religiós més gran mai vist en qualsevol país des del temps de la Reforma del segle XVI; però tot això serà superat pel poderós moviment que s’ha de desenvolupar sota la proclamació de l’última amonestació del tercer àngel. LGC 367.3

Aquesta obra s’assemblarà a la que tin-gué lloc el dia de Pentecosta. Com es donà «pluja de primavera” al vessament de l’Es-perit Sant a l’inici del ministeri evangèlic, per fer que la preuada llavor creixés, així «la pluja de tardor» es donarà a l’acabament de l’es-mentat ministeri per fer madurar la collita. «Maldem per conèixer el Senyor! Ell està a punt d’aixecar-se com l’aurora, ens arribarà com pluja de tardor, com el ruixat de prima-vera que amara la terra” (Os 6.3). «Alegreu-vos fills de Sió, celebreu el Senyor, el vostre Déu, que us dóna, com abans, pluges generoses, la pluja de tardor i la pluja de pri-mavera» (Jl 2:23). «Els darrers dies -és Déu qui ho afirmaabocaré el meu Esperit sobre tothom.” «Llavors, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran» (Ac 2.17,21). LGC 367.4

La gran obra de l’evangeli no acabarà amb una manifestació del poder diví menor que la que senyalà el seu principi. Les profe-cies que es compliren en temps de l’efusió de la pluja primaveral, al principi del ministeri evangèlic, es tornaran a complir en temps de la pluja futura, a l’acabament de l’esmentat ministeri. Aquest és el “temps de refrigeri” en què pensava l’apòstol Pere quan digué: «Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats. Així el Se-nyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús” (Ac 3.19,20). LGC 367.5

Vindran servents de Déu amb rostres il·lu-minats i resplendents de santa consagració i aniran de lloc en lloc per proclamar el missatge celestial. Milers de veus predicaran el missatge per tota la terra. Es realitzaran miracles, els malalts es guariran i els signes i els prodigis seguiran els creients. Satanàs també efectuarà els seus falsos miracles fins fer caure foc del cel a la vista dels homes. (Ap 13.13). D’aquesta manera els habitants de la terra hauran de decidir-se a favor o en contra de la veritat. LGC 368.1

El missatge no avançarà amb arguments, sinó per mitjà de la convicció profunda inspi-rada per l’Esperit de Déu. Els arguments ja foren presentats. La llavor ja ha estat planta da i ara florirà i donarà els seus fruits. Les publicacions distribuïdes pels missioners hau-ran exercit la seva influència; no obstant això, molts dels qui han estat impressionats no han pogut comprendre completament la veritat o d’obeir-la. Però aleshores els raigs de llum penetraran arreu, la veritat apareixerà amb tota claredat i els fills de Déu trencaran els llaços que els tenien subjectes. Els llaços de família i les relacions de l’església seran im-potents per retenir-los. La veritat els serà més preuada que qualsevol altra cosa: malgrat els poders combinats en contra la veritat, un gran nombre de persones s’allistarà a les files del Senyor. LGC 368.2