El Camí A Crist

Conteu les vostres penes a Jesús

Presenteu a Déu les vostres necessitats, tristeses, goigs, preo-cupacions, i les vostres temences. No podeu aclaparar-lo ni fatigar-lo. Ell, que té comptats fins els cabells del vostre cap, no és indiferent a les necessitats dels seus fills. «Perquè el Senyor és ple de misericòrdia i clement.» ¹² El seu cor amorós es commou per les nostres tristeses, i per la presentació que en fem. Porteu-li tot allò que pertorba la vostra ment. Res no li resulta excessiu perquè ell no ho pugui suportar, puix que sosté els mons i regeix tots els afers de l’univers. Res, que d’alguna manera afecti la nostra pau, no és massa petit perquè ell no se n’adoni. No hi ha en la nostra experiència cap passatge tan fosc que ell no pugui llegir ni cap perplexitat tan difícil que ell no pugui desembrollar. Cap calamitat no pot succeir al més petit dels seus fills, cap ansietat no pot inquietar l’ànima, cap goig alegrar-la, cap oració sincera escapar-se dels llavis, sense que el Pare celestial no ho noti i es prengui en això un interès immediat. CAC 110.1

«Conforta els cors desfets i embena les ferides.» ¹³ Les relacions entre Déu i cada ànima són tan personals i plenes com si no n’hi hagués altra a la terra que en compartís la cura i per la qual hagués donat el seu Fill estimat. CAC 110.2

Jesús deia: «Aquell dia demanareu en nom meu, però no us dic pas que pregaré al Pare per vosaltres, ja que el mateix Pare també us estima.» ¹⁴. «Jo us he escollit a vosaltres... perquè... qualsevol cosa que demaneu al Pare en nom meu, us la doni.» ¹⁵ CAC 110.3

Pregar en el nom de Jesús és més que esmentar simplement el seu nom al començament i al final de l’oració. És pregar amb la ment i amb l’esperit de Jesús creient en les seves promeses, confiant en la seva gràcia i fent les seves obres. CAC 110.4