El Camí A Crist

Quan ens sembli que les nostres oracions no són contestades

La seguretat és àmplia i il limitada. I el qui ha promès és fidel. Quan no rebem precisament les coses que demanem —i quan les demanem— hem de continuar creient que el Senyor escolta i contestarà les nostres oracions. Som tant curts de vista, i tan propensos a equivocar-nos, que de vegades demanem coses que no serien una benedicció per a nosaltres. I el nostre Pa re celestial contesta amb amor les nostres oracions donant-nos allò que serà per a nosaltres un bé més gran, allò que nosaltres mateixos desitjaríem si poguéssim veure, il luminats de celestial saber, totes les coses com són realment. CAC 106.2

Quan ens sembli que les nostres oracions no són contestades, hem d’aferrar-nos a la promesa, perquè el temps de rebre la contestació segur que arribarà, i rebrem les benediccions que més necessitem. Tanmateix, pretendre que les nostres oracions siguin sempre contestades de la mateixa manera, i segons la cosa particular que demanem, és una presumpció. Déu és massa savi per equivocar-se i massa bo per retenir un bé als qui caminen ínte grament. Així que, encara que no veieu la immediata resposta a les vostres oracions, no temeu de confiar en ell. Confieu en la se-guretat de la seva promesa: «Demaneu, i us serà donat.» CAC 106.3

Si consultem amb els nostres dubtes i temences, o procurem de resoldre, abans de tenir la fe, tot allò que no veiem clarament, les perplexitats creixeran i s’enfondiran. Però si ens apropem a Déu sentint-nos desemparats i necessitats —com realment estem— i amb fe humil i confiada presentem les nostres necessitats a Aquell que poseeix un coneixement infinit, que veu cada cosa de la creació i que tot ho governa per la seva voluntat i la seva paraula, ell pot i vol atendre el nostre clam i farà resplendir la llum en el nostre cor. CAC 107.1

Per l’oració sincera som posats en connexió amb la ment de l'Infinit. Potser no tinguem a l’instant cap prova notable que el rostre del nostre Redemptor s’inclina devers nosaltres amb com-passió i amor. Malgrat tot, és així. Tal vegada no sentirem el seu toc manifest, però la seva mà s’estén damunt nostre amb amor i pietosa tendresa. CAC 107.2

Quan anem a implorar misericòrdia i benedicció de Déu, ens caldria tenir un esperit d’amor i perdó en el nostre cor. ¿Com podem pregar «perdoneu-nos les nostres culpes, com nosaltres perdonem els nostres deutors»⁶, i tenir, tanmateix, un esperit que no perdona? Si esperem que les nostres oracions siguin escoltades, hem de perdonar els altres de la mateixa manera i amb la mateixa amplitud com esperem ser perdonats nosaltres. CAC 107.3