El Camí A Crist

64/99

CAPÍTOL 11—LA COMUNIÓ DE L’HOME AMB EL SEU CREADOR

Déu ens parla per la naturalesa i per la revelació, per la seva providència i per la influència del seu Esperit. Però amb això no n’hi ha prou; necessitem obrir-li el nostre cor. A fi de posseir vida i energia espirituals hem de tenir un intercanvi autèntic amb el nostre Pare celestial. La nostra ment pot ser atreta devers ell; podem meditar les seves obres, les seves misericòrdies i les seves benediccions, però això no és, en el sentit ple de l’expressió, trobar-se en comunió amb ell. Per posar-nos en comunió amb Déu hem de tenir quelcom per dir-li referent a la nostra vida actual. ECC 103.1

Pregar és l’acte d’obrir el nostre cor a Déu com a un amic. No és pas que calgui fer això perquè Déu sàpiga el que som, sinó a fi de capacitar-nos per a rebre’l. L’oració no fa descendir Déu envers nosaltres, sinó que ens eleva cap a ell. Quan Jesús va ser a la terra ensenyà als seus deixebles a pregar. Els ensenyà a presentar a Déu llurs necessitats diàries i a confiar-li totes llurs preocupacions. I la mateixa seguretat que els donà, que les oracions d’ells serien escoltades, ens és oferta també a cada un de nosaltres. ECC 103.2