El Camí A Crist
Les paràboles de les plantes
El que succeeix amb la vida esdevé també amb el creixement. Déu és qui fa florir la poncella i fructificar les flors. El seu poder és el que fa, a la llavor, desenvolupar «primer un bri, després una espiga, després blat granat a l’espiga»4 CAC 76.1
El profeta Osees diu que Israel «florirà com el lliri”. «Que torni a ser com un jardí i que llevi fruit com el cep.» 5 I Jesús diu: «Observeu els lliris, com no filen ni teixeixen...» 6 CAC 76.2
Les plantes i les flors no creixen pel seu propi compte, afany o esforç, sinó perquè reben el que Déu ha proporcionat per donar-los vida. CAC 76.3
El nen no pot pas, per la seva ansietat o poder propis, aug-mentar la seva talla. Ni vosaltres podreu, per la vostra ansietat o per propis esforços, aconseguir el creixement espiritual. CAC 76.4
La planta i el nen creixen en rebre del medi ambient allò que sosté la seva vida: l’aire, el sol i l’aliment. El que aquests dons de la naturalesa són per als animals i les plantes, ve a ser-ho Crist per als qui hi confien. Ell és la seva «llum eterna», «protecció nostra i escut»7. I afirma: «Per a Israel seré com la rosada», «que faci el bé com la pluja a l’herbei, com els ruixats assaonen la terra.» 8Ell és l’aigua viva, el pa de Déu que «baixa del cel i dóna vida al món»9 CAC 76.5
Pel do incomparable del seu Fill, Déu envoltà el món sencer amb una atmosfera de gràcia tan real com l’aire que circula entorn de la terra. Tots els qui decideixin respirar aquesta atmosfera vivificant viuran i creixeran fins assolir la talla d’homes i dones en Crist Jesús. CAC 76.6
Com la flor es gira vers el sol perquè els fulgents raigs l’ajudin a perfeccionar la seva bellesa i simetria, així hem de girar-nos cap al Sol de Justícia, a fi que la llum celestial brilli sobre nosaltres i el nostre caràcter esdevingui semblant al de Crist. CAC 76.7
Això, precisament, és el que nostre Senyor Jesucrist ensenya quan diu: «Resteu en mi, i jo, en vosaltres. Així com la sarment no pot donar fruit per si mateixa, si no resta en el cep, així tampoc vosaltres, si no resteu en mi. Jo sóc el cep; vosaltres, les sar ments. Qui resta en mi, i jo, en ell, aquest dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.» 10 CAC 76.8
Com la branca depèn del tronc principal per a la seva creixença i purificació, així també vosaltres necessiteu l’auxili de Crist per poder viure una vida santa. Fora d’ell no teniu vida. No hi ha poder en vosaltres per resistir la temptació o per créixer en la gràcia o en la santedat. Habitant en ell podeu florir. Rebent la vostra vida d’ell no us marcireu ni sereu estèrils. Sereu com l’arbre arrelat vora l’aigua. CAC 77.1