El Camí A Crist

Com ens tracta Déu

Déu no ens tracta com els homes finits es tracten entre ells. Els seus pensaments són purament de misericòrdia, d’amor i de la més tendra compassió. Ell diu: CAC 62.6

«Que l’impiu abandoni el seu camí,
i l’home malèfic, els seus pensaments.
Que torni a Jahvè, que s’apiadarà d’ell;
al nostre Déu, que perdona amb generositat.»
«He dissipat com un núvol les teves infidelitats,
i els teus pecats, com la boira.» ¹⁰ «Jo no sento pas gust per la mort de l’impiu,
oracle del Senyor Jahvè.
(Convertiu-vos i viviu!)» ¹¹ CAC 63.1

Satanàs està prompte per robar-nos la beneïda seguretat que Déu ens donà. Desitja privar l’ànima de tot indici d’esperança i de tot raig de llum; però no li ho hem de permetre pas. No parem esment al temptador, ans diguem-li: CAC 63.2

—Jesús morí perquè jo visqui. M’estima i no vol que em perdi. Tinc un Pare celestial molt compassiu i encara que he fet un mal ús del seu amor, encara que he malbaratat les benediccions que m’havia donat, «m’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: “Pare: he pecat contra el cel i contra vós; ja no sóc digne de ser anomenat fill vostre; tracteu-me com un dels vostres jornalers”.” CAC 63.3

En la paràbola veiem com serà rebut l’extraviat: «Encara era un tros lluny, que el seu pare el va veure, se’n va compadir i, corrents, se li va tirar al coll, i el besava.» ¹² CAC 63.4

Aquesta paràbola tan commovedora no aconsegueix —ni de molt!— expressar la compassió del nostre Pare celestial. El Senyor declara a través del profeta: «Amb un amor etern t’estimo; per això, m'he mantingut bondadós per a tu. »¹³ CAC 63.5

Mentre el pecador roman encara lluny de la casa del seu Pare, malgastant la seva hisenda en un país estranger, el cor del Pare se’n compadeix, i tot anhel de tornar a Déu que es desperta en la seva ànima, no és sinó una tendra súplica de l’Esperit diví que insta, prega i atrau l’extraviat al si amorós del seu Pare. CAC 63.6