El Camí A Crist
La base de la nostra fe
Heu confessat els vostres pecats i en el vostre cor els haveu rebutjat. Haveu resolt lliurar-vos a Déu. Aneu, doncs, a ell, i demaneu-li que us renti dels vostres pecats, i us doni un cor nou. Creieu que ho farà perquè ho ha promès. CAC 60.1
Aquesta és la lliçò que Jesús ensenyà mentre estava a la terra: Hem de creure que rebem el do promès per Déu, i que és nostre. CAC 60.2
Jesús guaria els malalts quan tenien fe en el seu poder. I els ajudava amb coses que podien veure. Així els inspirava confiança en ell pel que fa a les coses que no podien veure i els induïa a creure en el seu poder de perdonar els pecats. Això es veu clarament en el cas del paralític: «Doncs, perquè sapigueu que el Fill de l'home té potestat a la terra de perdonar pecats —diu llavors al paralític—: Aixeca’t, pren la llitera, i ves-te’n a casa.» 4 CAC 60.3
Així també Joan l’Evangelista, en parlar dels miracles de Crist, diu: «Aquests han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i així, creient, tingueu vida en el seu nom.» 5 CAC 60.4
Del senzill relat bíblic respecte a com Jesús guaria els malalts, podem aprendre com creure en Crist perquè ens perdoni els nostres pecats. CAC 60.5
Vegem ara la narració del paralític de Bezatà. Aquell pobre malalt estava impossibilitat; no havia usat els seus membres de feia trenta-vuit anys. No obstant això, el Senyor li digué: «Aixeca’t, pren la llitera i camina» El malalt podia haver dit: «Senyor: Si em guareixes primer, obeiré la teva paraula.» Però no ho digué; acceptà la paraula de Crist. Cregué que estava sa i féu l’esforç de seguida i volgué caminar i caminà. Confià en la paraula de Crist i Déu li donà el poder. Així fou sanat. CAC 60.6
Tu també ets pecador. No pots expiar els teus pecats passats ni pots canviar el teu cor i fer-te sant. Déu, emperò, promet fer tot això per a tu mitjançant Crist. Creus en aquesta promesa; confesses els teus pecats i et lliures a Déu; vols servir-lo. Tan segur com tu fas això, Déu complirà la seva paraula. Si creus la promesa, si creus que estàs perdonat i net, Déu converteix la seva promesa en una realitat: tu ets sanat, igual que el paralític al qual Crist donà potència per caminar quan cregué que havia estat guarit. Així és si així ho creus. CAC 61.1
No esperis fins a sentir que estàs sa, sinó digues: CAC 61.2
—Ho crec: així és; no perquè ho senti, sinó perquè Déu ho ha promès. CAC 61.3
Diu el Senyor Jesús: «Tot allò que pregueu i demaneu, creieu que ja ho teniu concedit, i ho tindreu.» 6 Una condició acompanya aquesta promesa: que demanen conforme a la voluntat de Déu. La voluntat de Déu és purificar-nos del pecat, fer-nos fills seus i habilitar-nos per a viure una vida santa. Podem, doncs, demanar a Déu aquestes benediccions, creure que les tenim concedides i donar gràcies per haver-les rebudes. CAC 61.4
És el nostre privilegi anar a Jesús perquè ens netegi i així sub-sistir davant la llei sense confusió ni remordiment. «Per tant, ja no hi ha cap condemnació per als qui estan en el Crist Jesús. Perquè la llei de l’Esperit que dóna la vida en el Crist Jesús t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.» 7 CAC 61.5