El Camí A Crist

L’oració de David

L’oració de David després de la seva caiguda il lustra la natu-ralesa del veritable dolor pel pecat. El seu penediment fou sincer i profund. No s’esforçà per atenuar la seva culpa. La seva oració no fou inspirada pel desig d’escapar al judici que l’amenaçava. CAC 32.7

David veié l’enormitat de la seva transgressió i la contaminació de la seva ànima. Avorrí el seu pecat. No solament pregà pel perdó, sinó també per la puresa de cor. Delejà posseir el goig de la santedat i ser restituït a l’harmonia i a la comunió amb Déu. El llenguatge de la seva ànima fou el següent: CAC 33.1

«Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui Jahvè no té en compte la culpa,
i ja no manté
l’engany dintre seu.» ⁴ CAC 33.2

«Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el mal que vós desaproveu.
Éreu just quan donàveu la sentència,
irreprensible en el vostre veredicte.
Vós sabeu que he nascut en la culpa,
que la mare m’engendrà pecador.
Vós estimeu la veritat al fons del cor,
dintre meu m’heu ensenyat a tenir seny.
Aspergiu-me amb l’hisop, que quedi pur;
renteu-me, i seré més blanc que la neu.
Deixeu-me sentir els crits de festa.
Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols!
Aparteu la mirada dels meus pecats,
esborreu les meves culpes.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
no em prengueu el vostre Esperit Sant.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que un esperit magnànim em sostingui.
Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran a vós els qui us han abandonat.
No em demaneu compte de la sang que he vessat,
i aclamaré el vostre perdó,
Déu meu, Déu que em salveu.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança.»⁵ CAC 33.3

Sentir un penediment com aquest és quelcom que supera el nostre propi poder; s’obté únicament de Crist, el qual pujà cel amunt i donà dons als homes. CAC 34.1